INTRODUCCIÓ
Anàlisi actual del centre SituacióL’IES Can Mas està situat als afores del municipi de Ripollet a la zona que limita amb el terme de Montcada i Reixach.
Cap als anys 50 va patir una fort creixement demogràfic com a conseqüència de l’arribada de població immigrada de diversos indrets de l’estat espanyol. Posteriorment, aquesta població d’origen majoritàriament castellanoparlant s’ha vist augmentada per la immigració d’altres països i cultures, que han aportat un grau més de diversitat a l’alumnat del nostre institut. Des dels anys 90 el barri de Can Mas s’ha vist afectat per un important creixement urbanístic, amb la construcció d’un bon nombre de blocs de pisos i d’habitatges unifamiliars. Econòmicament, les famílies de la zona són d’un nivell mitjà, encara que hi ha un nombre creixent de població immigrant amb capacitat econòmica menor. El nivell sociocultural del barri és baix, amb poques famílies amb estudis superiors i un teixit associatiu feble bàsicament orientat a la pràctica esportiva. Com passa en altres poblacions de l’àrea metropolitana de Barcelona, les famílies dediquen una gran part del seu horari a l’ocupació laboral. Origen del centreCom a institut d’ensenyament secundari és un centre nou: Funciona des del curs 1998-99. La seva construcció va ser el resultat de tot un seguit de reivindicacions dels pares i mares del poble i d’un nombrós grup de professionals de l’educació molt implicats en el procés educatiu del joves de Ripollet. Tipologia de centreL’IES Can Mas és un centre amb uns 340 alumnes aproximadament. Conjuntament amb els centres de primària vinculats, CEIP Tatché i CEIP Gassó, ofereix una escolarització continuada des dels 3 fins als 18 anys, garantida per la coordinació que existeix entre els centres. L’IES Can Mas imparteix els estudis d’ESO ( amb tres línies ) i Batxillerat ( dos línies ) en les modalitats de Tecnologia, Ciències de la Naturalesa i de la Salut i Humanística. Depenent de les necessitats, internament desdobla dos dels nivells d’ESO ( aquest curs 1r i 2n ) a quatre línies. Malgrat tot, el primer cicle d’ESO té una ràtio molt alta, per la forta matrícula i les repeticions. El segon cicle té ràtios més baixes en part també perquè hi ha un percentatge d’alumnat que abandona els estudis als 16 anys malgrat no hagin obtingut el graduat escolar. Al batxillerat perilla una de les dues línies. Molt alumnat que no veu la continuació dels estudis com una opció s’incorpora al món laboral, i d’altres opten per la via de fer mòduls i es matriculen en altres centres de la localitat. La percepció del professorat és que l’alumnat no dedica prou temps a les tasques acadèmiques. De tota manera, des de fa dos o tres anys el centre comença a acollir alguns nois i noies amb perspectives acadèmiques importants. Les expectatives educatives de les famílies són molt diversificades: des de les que no fan cap seguiment del temps que dediquen els seus fills a l’aprenentatge, passant per les que solament volen que acabin l’ESO, fins les que tenen molt interès per l’aprenentatge dels seus fills i els animen a que siguin universitaris. PlantillaActualment l’IES Can Mas té 47 professors, dels quals 30 tenen la plaça definitiva. La mitjana d’edat de la plantilla està entre els 40 i 50 anys. Tenim 3 o 4 mitges jornades.
Anàlisi de la problemàtica musicalAl municipiLa situació no és massa encoratjadora.
La Coral del Vallès, que té una estructura d’escola coral. Comprèn cantaires des de 8 ó 9 anys fins a les dos cors d’adults ( Cor jove i cor tradicional ). L’escola Diapasó, de caràcter privat. Imparteix ensenyances teòriques i instrumentals i disposa d’un cor propi format pels seus alumnes. L’associació d’espectadors del Teatre-auditori de Ripollet, que s’encarrega de la seva programació anual. Inclouen un o dos concerts de música ( culta, jazz, tradicional) cada trimestre . El seu ressò és escàs i només arriba a un nucli de població petit.
A l’alumnat del centreEl desinterès per la cultura musical dels ripolletencs també es manifesta en l’alumnat. Poques famílies del centre prenen la música com un opció educativa per als seus fills. Les activitats extraescolars preferides són l’esport o l’anglès. La visió que tenen de la música és com un producte de consum: S’usa i es llença, sense cap anàlisi, aprenentatge o aportació cultural. Poc interès i participació en l’oferta musical de Ripollet. Les vegades que s’ha provat de fer-ne una difusió l’alumnat ha mostrat un fort rebuig. Rebuig a les entitats musicals del poble: la coral, l’escola i l’associació d’espectadors. No es plantegen la música com una opció laboral. Com a molt la música pop, i amb una concepció presa del medis de comunicació, aconseguir l’èxit amb poc esforç i ràpidament. La situació de l’alumnat nouvingut no és millor. Molt d’ells venen de països que no valoren el poder educatiu de la música i no està inclosa als seus centres. A més hi ha moltes dificultats per vèncer les diferències culturals musicals existents. Dels 340 alumnes que tenim al centre, solament 12 tenen vinculacions musicals.
4 han format una banda de rock. 2 estudien música a Cerdanyola del Vallès. 3 estudien música a Ripollet. 2 estudien tècnica vocal a Barcelona. 1 canta a la Coral del Vallès de Ripollet.
Cal dir que és un dels percentatges més optimistes dels últims cursos. Actuacions aplicades fins araEl progressiu coneixement i anàlisi de tota aquesta problemàtica va portar a realitzar diferents actuacions:
- Els primers cursos es va aprofitar l’estructura dels C.V. per oferir un crèdit de Conjunt instrumental. La seva ràtio més baixa obria la valuosa possibilitat de realitzar un treball i una sensibilització amb la música instrumental i despertar els seus interessos a la cultura musical.
Aquesta pràctica no era possible al crèdit comú per dues raons: Primera: No es disposava d’instrumental suficient per una ràtio tan elevada. ( El Departament d’Educació no havia enviat la dotació instrumental i encara no ho ha fet ). Segona: L’elevada ràtio junt als problemes conductuals no garantien un control de la classe suficient per fer una pràctica satisfactòria. Amb els canvis de llei i les restriccions horàries a l’àrea de música aquesta opció metodològica es va tenir que desestimar. - Més endavant es va provar d’introduir la pràctica vocal conjunta a l’aula. Es va pensar que si no hi havia instruments es podia provar el mateix però utilitzant la veu. Els objectius eren els mateixos però la metodologia diferent. Solament va funcionar a 1r d’ESO. A 3r d’ESO, els problemes de disbauxa, poc interès, poca concentració, por al ridícul.... van dur a la necessitat de tornar a desestimar-ho.
Malgrat tot, els bons resultats de 1r d’ESO van donar avenços metodològics importants. - L’última actuació va ser el curs passat ( 2006-07 ) amb la proposta d’una activitat extraescolar on es provaria de muntar un cor. Els mateixos problemes es varen repetir. Malgrat que al principi va tenir una gran acollida amb 30 alumnes participants, mica en mica va perdre força i al final es va acabar per anul·lar per la falta d’objectius, la por al ridícul, la lentitud d’aprenentatge de l’alumnat, la gran diferència de nivells.....
- Paral·lelament s’ha provat de realitzar diversos concerts al centre. Al principi aprofitant els C.V. i després per peticions espontànies als alumnes amb coneixements musicals. La valoració va ser molt positiva però sense continuïtat.
Resultats obtingutsEls resultats d’aquestes actuacions no han provocat canvis significatius d’hàbits, actituds i inquietuds de l’alumnat pels següents motius: La poca continuïtat en l’aplicació de les metodologies. L’escassetat de recursos per l’aula. La necessitat de les classes-control. El fet de que les classes de música, especialment a 3r d’ESO, fossin més una altra assignatura teòrica que pràctica.
Noves expectativesL’experiència amb les petites coses que sí han aportat canvis positius, els intercanvis metodològics amb altres centres amb problemàtica semblant i el fet de que la conflictivitat ha baixat fins a percentatges mínims permet proposar un projecte metodològic molt més ambiciós on:
tota la comunitat educativa participi. Un projecte, com aquest, que no rebi el recolzament de l’equip directiu, el claustre, el consell escolar, l’AMPA, l’ajuntament..... no es podrà dur a terme. tots els continguts tinguin una alta aplicació procedimental. El màxim valor de la música a l’aula és la pràctica instrumental conjunta. Tot contingut s’ha de reflectir en una pràctica vocal i instrumental immediata. tot el que es fa a l’aula tingui una finalitat extraacadèmica: concerts, intercanvis amb altres centres, tallers amb músics... sigui possible una repercussió i interacció amb l’entorn: concerts al Teatre-auditori, activitats conjuntes amb altres entitats musicals i culturals de Ripollet. el centre pugui participar de l’oferta musical de Ripollet i altres municipis. l’alumnat acabi per veure les possibilitats de música com a opció laboral. es doni una resposta adequada a la problemàtica cultural musical de l’alumnat del centre.
PRESENTACIÓ I DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE AULA DE MÚSICA
S’és conscient de l’envergadura del què es proposa i de les moltes dificultats per aconseguir-ho. El projecte Aula de Música és molt ambiciós. Un projecte d’aula destinat a dinamitzar la vida del centre i finalment participar en l’oferta cultural del municipi.
No és un projecte pensat d’una manera superficial, és producte de l’experiència de nou anys de treball a l’IES Can Mas, valorant i avaluant els resultats de les diferents propostes metodològiques, dels contactes que s’han fet amb les diferents entitats musicals de Ripollet, de l’intercanvi de les experiències d’altres centres com l’IES Puig de la Creu a Castellar del Vallès, l’IES José Rodrigo Botet de Manises i l’IES Bellaguardia d’Altea, ( aquest últim centre va desenvolupar aquest projecte amb un sol curs ) i d’altres experiències educatives personals a l’escola municipal de música Torre Balada de Castellar del Vallès, a la Coral Sant Esteve de Castellar del Vallès, al Conservatori professional de música de Badalona i a la Banda Simfònica de Badalona.
És un projecte per donar resposta a les mancances que arrossega l’alumnat del centre i aportar canvis significatius als seus hàbits i conceptes musicals. La seva millor virtut és la projecció pràctica mes enllà del centre: Fer la classe de música a altres llocs.
Tampoc es vol desenvolupar ràpidament sinó pas a pas, el progrés i les necessitats de l’alumne marcaran el ritme del projecte. L’experiència demostra que tota metodologia mal pensada i feta amb pressa no porta a cap lloc. La intenció és de desenvolupar-lo analitzant i avaluant els resultats que s’obtinguin per millorar el que no funcioni i donar-li continuïtat.
Objectius- Experimentar el valor de la pràctica instrumental individual i conjunta.
- Concebre la música com un llenguatge comunicatiu que mereix el màxim respecte i tolerància.
- Sensibilitzar l’alumnat amb l’aportació cultural de la música.
- Descobrir l’entorn musical de Ripollet i també d’altres municipis.
- Conèixer les diferents entitats associatives o educatives musicals de Ripollet i les seves activitats.
- Participar en activitats musicals fora de l’aula o que tinguin formats diferents a l’activitat diària de classe. ( Concerts, tallers, intercanvis...)
- Valorar la música com una possible opció laboral.
MetodologiaAquest projecte es basa en l’aplicació del mètode Kodaly i del mètode Orff. A més en funció dels resultats, també s’aplicaran altres metodologies que optimitzin i millorin el progrés de l’alumne. No es necessita cap llibre de text. L’alumne compra un instrument i un dossier:
El Dossier consta de tres blocs: 1r. Com entendre la música. On hi ha totes les pautes mes bàsiques per entendre el llenguatge musical. 2n. El llenguatge musical. On es fan les pràctiques vocals i rítmiques del primer bloc. 3r. Començar a tocar. On estan els polirritmes ( percussió corporal o instruments de petita percussió ), els primers exercicis bàsics per aprendre la baquetació del carrilló i el repertori. Una vegada superat el dossier es busquen les partitures més adients per al progrés de l’alumnat. La pràctica porta a la necessitat d’aprendre les partitures de memòria.
El carrilló és vàlid per a tots els cursos de música, per tant els alumnes no han de comprar cap altre instrument al llarg de l’etapa, solament es canvien els dossiers dels diferents nivells. El Departament de ViP i Música disposarà d’un remanent d’instruments i de dossiers per les noves incorporacions d’alumnat. EspaisL’espai físic és el primer que es necessita. L’aula ideal ha de tenir unes dimensions que permetin desenvolupar la metodologia. És necessària una aula de música on es puguin crear dos racons de treball: l’un per l’aprenentatge del llenguatge musical i l’altre que sigui una sala d’assaig.
Racó d’aprenentatge del llenguatge musical. Aquest espai és per ensenyar els continguts bàsics del llenguatge musical. En ell es dóna una explicació relativament curta: 5 ó 10 minuts, seguida d’una pràctica vocal o rítmica ( percussió corporal ). També s’hi fa l’anàlisi tècnica de les partitures a interpretar ( rítmica, vocal i aplicació instrumental ), la sensibilització auditiva ( pràctica de dictats de so ) i l’audició o visualització de Cds o DVDs amb fragments i peces musicals aplicables a la pràctica instrumental.
Sala d’assaig: l’orquestra Orff. És el laboratori de l’aula de música on es porta a la pràctica tot allò treballat al racó d’aprenentatge. En ell es treballen polirritmes amb instruments de percussió, s’assagen les partitures analitzades amb o sense bases rítmiques preparades, es distribueixen els nois i noies per instruments fent torns de rotació instrumental: tothom practica els diferents instruments. Cal dir que aquest espai és també la sala de gravació particular dels assaigs per escoltar-los i analitzar-los.
Actualment el centre disposa d’una aula de música que s’utilitza com a espai d’aprenentatge de llenguatge musical. Malgrat que s’ha canviat el mobiliari i s’han posat cadires de braç no s’ha guanyat suficient espai per la sala d’assaig. Si tot funciona com s’espera al curs vinent es quedarà petita. Tenir els dos espais dinamitzaria molt cada sessió de classe.
Dotació instrumentalLa dotació instrumental és el conjunt d’eines necessàries per aplicar la metodologia del projecte a la sala d’assaig. Els instruments dels què disposem són mínims i estan molt deteriorats. En aquest moment cal renovar-los i ampliar-los. Per poder desenvolupar a ple rendiment el projecte Aula de Música cal equipar la sala d’assaig amb:
Instrumental Orquestra Orff 4 Xilofons baixos amb les seves parts cromàtiques 4 Xilofons alts amb les seves parts cromàtiques 6 Xilofons sopranos amb les seves parts cromàtiques 2 Metal·lofons baixos amb les seves parts cromàtiques 4 Metal·lofons alts amb la seva parts cromàtiques 4 Metal·lofons sopranos amb les seves parts cromàtiques 4 Carrillons sopranos cromàtics 4 Carrillons alts cromàtics tots equipats amb les seves baquetes corresponents.
Equipament complert d’instruments de percussió de so indeterminat per poder passar de les percussions corporals als instruments. Especificacions: 10 caixes xineses 10 parells de claus 10 güiros 1 bateria
Un piano acústic vertical per fer tot el treball de sensibilització acústica. Treball de dictats d’oïda i d’afinació de veu.
Faristols
27 flautes dolces.
Dotació Àudio-TIC
Equipament per fer gravacions d’àudio i de vídeo.
Aparell reproductor d’àudio i imatge.
TemporitzacióHom pot pensar que aquest és un projecte que necessita molt de temps per realitzar-se però en realitat depèn de les persones: de la motivació de l’alumnat, del seu treball, de la sensibilització de l’administració i del compromís de la comunitat educativa per tal d’assolir els objectius.
El projecte passa per 5 fases temporals:
El projecte ha començat enguany i la realitat supera les expectatives. Amb l’aplicació d’aquestes noves metodologies, amb el que porten de curs, l’alumnat ja ha assolit els conceptes més bàsics del llenguatge musical ( rodones, blanques, negres i les seves pauses ), canta i fa pràctiques de percussió corporal. També han començat amb el carrilló i ha tingut una acollida força positiva: els nois i nies estan molt motivats i ja toquen exercicis senzills amb dues notes. Si tot continua així estaran tocant partitures en un mes.
En aquest moment, el que frena la progressió és no aconseguir la dotació instrumental per passar al següent pas (veure apartat de dotació instrumental). Per rebre informació i accelerar el procés ens hem posat amb contacte amb l’AEMCAT i seguint les seves recomanacions estem preparant una carta per al Director dels Serveis Territorials justificant la necessitat del material i no es descarta, si no s’atén la nostra demanda escriure’n altra a la Subdirecció General d’Ensenyaments Artístics. També tenim la intenció de posar-nos en contacte amb l’AMPA per veure com poden col·laborar-hi.
Una vegada assolits tots els coneixements tècnics i pràctics, podríem realitzar petits concerts a dintre i fora de l’aula. Els concerts a dintre l’aula serien com un assaig general. Una eina per observar les reaccions de l’alumnat. Avaluaríem les seves habilitats individuals i conjuntes i el també el seu progrés. Podríem gravar-los i després analitzar-los conjuntament per veure els possibles errors i com millorar. Els concerts en altres espais del centre serien una presentació del seu treball. Tenen molts valors positius per l’alumnat: capacitat d’enfrontar-se al públic, veure que el treball va més enllà d’una nota acadèmica i utilitzar la capacitat comunicativa de la música. També són positius per al centre per la seva funció dinamitzadora i per l’aportació de valors positius a la resta d’alumnes: treball, esforç, col·laboració, constància...
Per donar-li un contingut interactiu amb l’entorn, l’activitat musical s’hauria de portar fora del centre. Caldria organitzar com a mínim un concert al Teatre-Auditori de Ripollet (ja n’hi ha dos de previstos per enguany). El format pot ser variat: de repertori, cantata ( amb col·laboració dels departaments de llengües ) didàctic, amb col·laboració de professors, amb textos i composicions dels propis alumnes, etc. També es vol potenciar l’intercanvi amb altres entitats culturals de Ripollet com l’escola Diapasó i la Coral del Vallès. En darrer terme, seria molt enriquidora la col·laboració amb estudiants de conservatori o professionals que es dediquin a la música.
La formació d’una orquestra Orff estable al centre faria possible la participació de l’IES Can Mas en projectes musicals mes ambiciosos: Intercanvis amb altres instituts que tinguin formacions similars de Catalunya o d’altres comunitats. Participació en tallers musicals. Concerts compartits amb músics o agrupacions musicals amateurs o professionals. Altres possibilitats.
En definitiva, si s’ha de proposar una temporització pel projecte, seria de 2 anys, del curs 2007-08 al 2008-09, que és el temps necessari per formar l’orquestra Orff i començar a realitzar intercanvis musicals amb altres entitats. Però sempre que és disposi del material i les dotacions econòmiques necessàries. Recordem que l’IES Bellaguarda d’Altea l’ha desenvolupat amb un sol curs.
Proposta de nou marc horari Per tal de que l’IES Can Mas tregui el màxim benefici del projecte es fan les següents propostes que comporten alguns canvis en el marc horari actual: - Ampliació de l’horari a l’optativitat de 4rt d’ESO i Batxillerat.
- Ampliar l’horari de la música a 2n d’ESO en virtut de l’article 23.7 i 23.8 del decret per l’ordenació dels ensenyaments de l’educació secundaria obligatòria del 26 de juny de 2007, i sempre que no suposi ni un greuge ni un conflicte pels altres departaments, així s’aconseguiria la continuïtat educativa necessària per assolir un nivell tècnic adient a l’alumnat.
Per dur-ho a terme caldria: - Augmentar el professorat del departament de ViP i Música en mitja jornada per poder cobrir tota l’ampliació d’horari.
AvaluacióPel que fa a l’avaluació del progrés del projecte es fa cada setmana. S’observa el nivell assolit i es programa el següent pas. S’avaluen 3 aspectes:
Primer: La metodologia de l’aula. Avaluació acadèmica per trimestres. Aquesta avaluació observa tots els paràmetres que marca la llei. S’introdueixen tots els continguts curriculars de l’àrea i es valora el progrés de l’alumne. Inclou tota la diversitat, d’ampliació i de reforç, i no és exclusivista. Valorant els resultats obtinguts des de principi de curs té millor acollida amb alumnes que tenen dificultats d’aprenentatge que amb els que no. És flexible, el nivell dels continguts es pot adaptar tant a l’alça com a la baixa. Funciona millor amb els alumnes nouvinguts. Segon: Dotacions i implicació. El progrés de l’alumne implica la possibilitat d’avançar. Sempre que es tinguin els materials i les infrastructures necessaris. Amb cada petit avenç s’ha valorat si es disposava del material adient per continuar amb el projecte. Fins ara tot ha anat bé, solament eren necessaris el carrilló i el dossier per avançar. Al ritme de progrés actual d’aquí a un mes necessitaran instrumental gran. Ara el principal problema és aconseguir la dotació instrumental Orff. Tercer: Canvi d’actituds. El repte d’aquesta proposta és aconseguir canvis en els valors de l’alumnat. Aquí valorem si el projecte ha cobert les mancances que s’havien detectat i ha propiciat els canvis necessaris. Aquests aspectes es valoraran a final del curs amb una enquesta on l’alumnat contestarà preguntes sobre la matèria, el centre i el municipi: avaluació d’interessos, inquietuds, hàbits i actituds de l’alumne vers la música. No es descarta la possibilitat de realitzar més d’una enquesta a l’any.
Dotació econòmicaDotació econòmica pel Departament de ViP i Música. Cal una partida econòmica que cobreixi les següents despeses: - Renovació i ampliació del material instrumental a cada curs.
- Adquisició de nous materials metodològics i didàctics.
- Pagaments pel transport de l’instrumental als concerts del Teatre-Auditori. ( 2 ó 3 per curs ).
- Possible lloguer de músics.
- Altres.
|
Commentario de INVITADO en 2008-02-15 13:30:47 de veritat fareu tot aixó ? | |